Miquel Closa
Benvolguts sòcies/is , companyes/companys :
La veritat que no sé com començar a escriure aquestes ratlles , ni sé com expressar lo que voldria comunicar-vos. Però endavant, miraré de ser clar i concís .
Des de l’any 1996 (menys un impàs d’uns 3 anys i pico) he estat com a President de la Penya.
Ha plogut molt des de aquell Gener per un home que no coneixia el món ciclista.
Hem participat amb la celebració del 75 Aniversari de l’Entitat , La Nit de L’Esportista , quan els pressupostos ho permetrien organitzant curses o altres activitats ciclistes, brevets, trobades de penyes , sortides dominicals, butlletins etc. ,hi dic hem perquè sense un petit nucli de col-laboradores i col·laboradors no hauria sigut possible . Han sigut quasi 20 anys intensos , si és veritat que per motius familiars i personals alguns anys no he donat la talla.
També és cert que la societat i en la mateixa mesura els socis/es de la penya han canviat la forma d’esser ,la forma d’actuar,de pensar, de viure l’entitat etc.,en aquests últims anys. jo que sóc una persona que pel meu caràcter , per la meva forma d’esser pateix-ho, per a tots/es , per tot , hi sempre penso en no ofendre a ningú, ha servir a tothom, ha que la logística sempre surti bé , etc. , (no sempre ho aconsegueix-ho ) fa que la meva salut principalment la cognitiva , la emocional, la del estat d’ànim , la del mal dormir, la de la agressivitat verbal, últimament, hi altres punts que no venen al cas ha empitjorat.
Els consells que rebo dels professionals son que deixi tot allò que pot ser motiu d’aquest deteriorament . Que dediqui més temps a fer allò que m’ompli hi que no tingui de donar respostes externes. Com que vaig començar de forma altruista als 15 anys diuen que ja és hora de pensar amb mi , ja que després de tant temps hi només amb el reconeixement personal de haver fet lo millor en cada època , cal canviar.
Després de donar moltes voltes al problema i la seva solució , he pres una decisió :
Intentaré delegar lo màxim possible a les companyes i companys de junta, si no vinc un cap de setmana deixar de patir, si un restaurant no dona la talla no convertir-me en cambrer, si tenim de reduir activitats (perquè la realitat és que som quatre i el cabo que treballem) ho farem, si repetim sortides perquè prou de gastar el meu temps i diners propis per anar a veure rutes i restaurants perquè després si hi ha qualsevol incidència aflorin les critiques , etc , és a dir crec que ha arribat l’hora de pensar una mica més amb mi. Hi no amb sento egoista sinó que els anys que resten de la meva vida els vull dedicar a la meva persona i la meva família.
No abandonaré la Penya però si us dic que crec que ja he donat lo que amb vaig comprometre en el seu dia ...........hi ara toca Miquel.
Perdoneu si amb aquestes ratlles us he ofès ,us he defraudat, estimo la Penya, hi us aprecio a tots/es.
Salut, Pedals i amistat.
Miquel Closa
Manresa, Juny 2018
- Inicieu sessió per a enviar comentaris